Poques
entitats eivissenques han arribat als cinquanta anys
d'existència. L'Institut d'Estudis Eivissencs ja forma
part d'aquest restringit i selecte grup. Hem assolit
aquesta edat provecta que dóna el mig segle de vida.
Segur que els setze patricis que es reuniren el 8 de
gener de 1949 en el despatx de l'alcalde d'Eivissa com
a Comissió Gestora del projecte, no pensaven que al
cap de cinquanta anys ens reuniríem, per continuar amb
més força, la seua iniciativa.
La Societat Cultural i Artística Ebusus va fer una decisiva
aportació al projecte: la cessió de la revista IBIZA,
que editava des de l'any 1944. Aquesta contribució es
completava amb l'oferiment de les persones que formaven
el cos de redacció de la revista i de la Comissió de
Cultura de la Societat. La revista havia de passar a
ser l'òrgan de l'Institut i l'aval perquè l'Institut
es pogués incorporar d'immediat al Patronato José María
Quadrado, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas,
com a institut d'estudis locals. El nostre agraïment
cap a Ebusus el volem fer patent exposant a les seves
sales, durant uns dies, l'exposició Història Gràfica
de l'Institut: 1949-1999. Dues veteranes institucions
agermanades des de l'origen.
La corporació municipal de l'Ajuntament d'Eivissa,
en la reunió plenària del 28 de febrer d'aquell ja llunyà
any de 1949, quedà assabentada de l'escrit que s'envià
al Patronato José María Quadrado, de data 10 de febrer,
amb la petició de sol.licitud d'adscripció, el 28 de
març l'Ajuntament aprovava el reglament de l'Institut
i començava la seua llarga i fructífera trajectòria.
D'aquella primera etapa ens resta una valuosa col.lecció
de revistes IBIZA, segona època, i una esplèndida col.lecció
de llibres d'autors com: Antoni Costa Ramon, Josep Costa
Ramon, Enrique Fajarnés Cardona i Isidor Marí.
L'Institut recobra nova vida a partir de 1970, quan
un grup de jóvens rellancen la institució. Els antics
membres del primitiu Institut fan el traspàs als jóvens
i continuen tots ells de socis. Marià Villangómez és
la persona que amb "discreció" fa costat als nous dirigens.
La defensa de la identitat pitiüsa, del nostre patrimoni
cultural i natural, són els objectius que es marcà aquest
grup. I aquesta defensa no es podia fer més que vindicant
en primer lloc la nostra llengua. Generacions d'eivissencs
han aprés a estimar la llengua de la mà de l'Institut.
Aquest és el gran mèrit de l'Institut, per damunt de
moltes altres importants i decisives actuacions.
|